La prioritat ara és evitar un conflicte violent a Catalunya

Fotografia: 29 de març de 2012. Enfrontaments entre vaguistes i Mossos d’Esquadra al centre de Barcelona durant la vaga general d’aquella jornada.

Ens trobem a les portes d’una de les setmanes més difícils de la història moderna de Catalunya. Al port de Barcelona han arribat dos creuers plens de policies espanyols, com si a la capital catalana hi hagués una revolució armada que s’hagués de sufocar. Per contra, malgrat la crispació, la violència no ha fet acte de presència, més enllà de la trencadissa d’uns vehicles de la Guàrdia Civil i de la contundència impune a la que ens tenen acostumats els Mossos d’Esquadra quan van carregar la matinada del 21 de setembre davant de la Conselleria d’Economia, deixant diversos ferits. Catalunya no viu una situació d’excepcionalitat pel que fa a la seguretat i, per tant, la presència de milers de policies de reforç és absolutament innecessària i arbitrària. És, a més, una evident declaració d’intencions: volen convertir la mobilització a favor del referèndum català en un conflicte violent. L’ambient es va esclafant mica en mica i cada cop són més els partidaris de la independència que es plantegen sortir al carrer a per totes, a plantar cara a les forces d’ocupació, a defensar la terra, com a últim recurs. Cal adonar-se que això és exactament el que volen els dirigents l’Estat espanyol. Però, per què ho desitgen?

Els avantatges d’un conflicte violent a Catalunya per a l’actual govern de l’Estat són diversos. Primer, en una situació d’enfrontament directe entre militants independentistes i els cossos de seguretat espanyols, l’Estat sempre guanyarà, per la força. Primera victòria per a ells. La segona victòria és la de la legitimitat. Davant d’una resposta violenta per part del moviment independentista o pro referèndum, el reestabliment de l’ordre sempre comptarà amb el suport de la comunitat internacional. Així, a la més minsa resposta violenta per part dels catalans, el procés d’autodeterminació quedarà automàticament desautoritzat a l’exterior. Cert és que aquest moviment no ha sumat suports rellevants a l’estranger en els darrers anys, però la tendència dels últims dies és positiva. El manteniment de la preocupació de governs i parlamentaris d’altres països europeus per les formes repressives de l’Estat espanyol passa per la contenció del conflicte en un marc pacífic. Finalment, en clau independentista, en el moment en què s’inicïi un conflicte violent als carrers de Catalunya, el suport a la independència caurà en picat. Hi ha molts ciutadans amb dubtes importants sobre aquest projecte polític, als quals els atrau la modernització del país i la millora de la seva qualitat democràtica, entre d’altres qüestions. Una regressió per part del moviment independentista farà que molts renuncïin a donar suport a aquest lluita, quedant l’independentisme en una clara minoria davant de la resta d’opcions, totes legítimes en un sistema democràtic.

Cal tenir el cap fred i entendre l’estratègia de les autoritats espanyoles amb perspectiva històrica. L’aposta de Mariano Rajoy és l’obertura d’una nova etapa, en què la violència se situi al centre del debat, no pas la política. Rajoy sap que el debat polític, el de legitimitat democràtica, el perdrà sempre davant d’una societat catalana que vol decidir el seu futur polític a les urnes. Amb l’ús de la força, els interessos de Madrid guanyarien. Fa setmanes que a molts mitjans amb seu a la capital del regne i a d’altres ciutats espanyoles s’informa sobre Catalunya utilitzant el terme violència en els redactats. Les campanyes mediàtiques tenen habitualment un origen polític i, per tant, són una bona manera d’entendre les estratègies dels partits que tenen més influència sobre els mitjans. En aquest cas, la voluntat d’alguns dirigents no podia ser més clara. De la capacitat d’entendre aquest moviment per part de l’Estat depèn no només el futur del moviment independentista, sinó, encara més important, les opcions de millora del sistema democràtic tant a Catalunya com a l’Estat. Regalar-los, amb violència, ràbia i impotència als carrers, aquest victòria seria un error tan greu que patiríem les conseqüències durant generacions, amb independència o sense. No és un moment qualsevol en la història de Catalunya i cal entendre la calma i, si voleu, certa passivita davant de les provocacions com una de les millors armes dins del nostre arsenal democràtic.

Menys crides patriòtiques a la revolució i més capacitat d’estratègia per aconseguir la nostra principal fita: votar en llibertat, i que guanyi el sí o que guanyi el no. És moment de donar respostes del segle XXI a plantejaments del segle XX. No caiguem en el parany.

Èric Lluent, periodista (Barcelona, 1986)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Català i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La prioritat ara és evitar un conflicte violent a Catalunya

  1. Patricio ha dit:

    No comparto tus opiniones sobre la actitud del gobierno central, que es la que seguiría cualquier gobierno occidental, pero sí veo sentido común en lo que escribes. Pienso que hay que encontrar cauces de diálogo para todas las opiniones, pero respetando unas reglas que son las ahora vigentes. Si hay que cambiarlas, se cambian, pero sin violentarlas, porque así nunca llegaremos a nada. Soluciones del siglo XXI para un problema no del XX, más bien del XIX.
    Muchos saludos desde Perú.

    • Èric Lluent ha dit:

      Gracias por comentar. Entiendo que el problema del siglo XIX al que te refieres es el nacionalismo. En Catalunya se habla más de independentismo que de nacionalismo, es decir, de autogobierno. Sería otro debate. En todo caso, lo que es un planteamiento del siglo XX para mí es el envío de las fuerzas de seguridad (unidades antidisturbios) para frenar un referéndum, que por muy ilegal que sea, es una votación, no una amenaza para la seguridad del estado.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s