És la Revolució Islandesa exemplar?

00_MG_9590

L’etern debat. És Islàndia l’exemple de revolució? Sí o no? I com en tot, i més en periodisme, s’han de buscar els matisos. Com a autor del llibre ‘Islàndia 2013. Crònica d’una decepció’ haig de dir que la Revolució Islandesa és un exemple. Però és tan exemplar com la Revolta Àrab, les protestes a Grècia o el moviment dels indignats a l’Estat. M’explico: a Islàndia no s’ha aconseguit res de l’altre món i, ni molt menys, vèncer el sistema. Les ganes de que això fos així ens van fer adulterar una realitat que desconeixem i de la qual ens arriba informació en comptagotes i descontextualitzada.

A Islàndia es va organitzar una assemblea nacional amb gairebé 1.000 ciutadans que van establir les bases del que havia de recollir la nova constitució. Es van escollir 25 ciutadans per redactar-la. Es van incorporar idees que els ciutadans, amb noms i cognoms, penjaven a la xarxa a través d’un procés de democràcia real, en aquest cas sí, absolutament exemplar. El juliol de 2011 es va presentar la proposta aprovada per unanimitat pels 25 membres del Consell Constitucional. L’any 2012 es va fer un referèndum per copsar el suport de la població en sis qüestions bàsiques del nou text. I, finalment, què? Doncs el Parlament ni tan sols va fer la votació que s’havia de dur a terme ‘in extremis’ en la seva darrera sessió abans de les eleccions de l’abril de 2013. La cambra es va dissoldre, comicis electorals i, com a resultat, els de sempre, el centre dreta de tota vida el qual havia estat enderrocat quatre anys abans per la pressió popular, van tornar a guanyar. Sí, el revolucionari electorat islandès ha tornat a votar la coalició que va dur el país a la bancarrota. Ni més, ni menys.

Amb aquests precedents no podem considerar la revolució islandesa com exemple d’èxit, senzillament perquè el país es troba al bell mig d’un procés de canvi històric, igual que la resta del món, que encara no ha culminat. Podem tenir esperances. Però hem de ser conscients del punt en el qual ens trobem per no creure que la feina ja està feta. L’enemic, el sistema imperant i els seus tentacles estan més que preparats per combatre la pressió popular i les decisions que democràticament prenen els pobles d’aquest planeta. Només essent conscients d’això, només entenent la complexitat del sistema al qual ens enfrontem, podrem arribar a vèncer. I estem encara molt lluny d’aconseguir aquest primer pas. És per això que, sota el meu punt de vista, és important no vendre fum ni victòries que mai no ho han estat.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Català i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s