Claus per al reportatge (I): El canvi constitucional redactat pel poble islandès, en un calaix

althingi-voting-280910_pkCom alguns de vosaltres ja sabreu, aquest blog procura mostrar el procés d’un reportatge d’investigació per fer un retrat amb exactitud d’una societat que en els darrers anys s’ha idealitzat per part d’un sector dels mitjans de l’Estat espanyol i que amaga més ombres del que sembla. En aquesta nova secció ‘Claus per al reportatge’ aniré plantejant alguns dels pilars del procés de recerca d’informació en el que estic immers i el qual espero que els visitants d’aquest bloc segueixin de forma activa proposant temes, preguntes o compartint links.

En les meves primeres setmanes a l’illa he descobert que una de les principals decepcions de la població vers el poder sorgeix arran del tracte que ha rebut la nova Constitució redactada per 25 islandesos escollits el 2010 d’entre un total de 522 ciutadans que es van presentar voluntàriament per realitzar aquesta important tasca. El referèndum constitucional va tenir lloc el 20 d’octubre de 2012 i en ell hi havien sis preguntes diferents. La meva primera reflexió i una de les claus del meu reportatge és: tot i ser la nova Constitució Islandesa i la seva suposada aprovació un dels referents ideològics dels moviments crítics del sud d’Europa, no hi ha a la xarxa cap tipus d’informació detallada sobre el procés i els resultats, ni tan sols en la venerada Wikipedia. És estrany que ningú hagi dedicat una estona a facilitar aquestes dades per tal que un dels arguments més repetits pels activistes pro democràcia participativa (“Islàndia ha fet un referèndum i ha aprovat la Constitució redactada pels ciutadans”) tingui fonament en la realitat.

És per això que a continuació us facilito la informació detallada de les sis preguntes que es van fer al referèndum d’octubre de 2012 i els resultats de cadascuna. Informació de la qual tampoc els grans mitjans de comunicació es van fer ressò amb detall.

Preguntes i resultats del referèndum constitucional celebrat a Islàndia el dissabte 20 d’octubre de 2012 (mig any abans de les eleccions parlamentàries, celebrades el 27d’abril de 2013):

1. Vol que les propostes del Consell Constitucional formin les bases d’un nou esborrany constitucional?

Sí: 66,3%

No: 33,7%

2. En la nova Constitució, vol que els recursos naturals que no són propietat privada siguin declarats propietat nacional?

Sí: 82,9%

No: 17,1%

3. Li agradaria veure en la nova Constitució disposicions sobre l’Església oficial (nacional) a Islàndia?

Sí: 57,1%

No: 42,9% de

4. Li agradaria veure en la nova Constitució una disposició autoritzant l’elecció d’individus particulars per al Parlament més que en el cas actual?

Sí: 78,4%

No: 21,6%

5. Li agradaria veure en la nova Constitució una disposició donant un pes igual al repartiment de vots en totes les parts del país?

Sí: 66,5%

No: 33,5%,

6. Li agradaria veure en la nova Constitució una disposició declarant que una determinada proporció de l’electorat pugui exigir que els temes se sotmetin a referèndum?

Sí: 73,3%

No: 26,7%

Participació: 48,9%

Com haureu deduït, aquest referèndum no era vinculant i els resultats van ser contraris als desitjos de les elits econòmiques que no dubten a afirmar que si es posen en marxa aquests canvis constitucionals el país deixarà de ser atractiu per a noves inversions. Doncs bé, en els sis mesos que quedaven de legislatura, el Parlament no va tirar endavant una votació sobre la reforma constitucional. Aquesta és una de les raons que expliquen el perquè del vot de càstig als partits que han estat al govern des de 2009 que ha facilitat la tornada al poder de la coalició tradicionalista (Partit de la Independència i Partit Progressista).

De moment, la nova Constitució està en un calaix i no sembla que els dos partits del govern tinguin interès a treure-li la pols i impulsar la reforma que clama una part important dels ciutadans. Les declaracions dels líders del PI i el PP després del referèndum ens poden donar una bona pista sobre el que li espera a la proposta del Consell Constitucional. Llegim:

“El 70 per cent dels votants o no han votat o han votat que no. No obstant això, dels que han votat, una clara majoria vol que les propostes del Consell Constitucional formin les bases d’una nova Constitució “, va afirmar passat el referèndum Bjarni Benediktsson, president adjunt del Partit de la Independència, en aquest moment a l’oposició i actualment en el govern.

“En relació amb la primera pregunta, els resultats són certament no concloents i hauria de significar que el Parlament treballarà sobre la proposta del Consell Constitucional”, va declarar Sigmundur Davíð Gunnlaugsson, presidenta del Partit Progressista, també en aquell moment a l’oposició i ara en el govern.

Amb tot, la reforma constitucional és una de les grans decepcions del procés revolucionari islandès i haurem de seguir els esdeveniments i veure si la població accepta que s’oblidin en un calaix les seves propostes o torna als carrers per reclamar que el Parlament aprovi les seves exigències. De moment, la nova Constitució està en stand by.

Segueix aquest i altres reportatges a la pàgina de Facebook.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s