Conversa de bar (II): “Els bancs van veure que no tenia sentit acumular cases buides i haver de pagar les taxes corresponents”

00_MG_9681

Celebració Nacional d’Islàndia. Els carrers, especialment Laugavegur, són plens a vessar a l’espera del pas de la rua principal i els més menuts onegen banderes islandeses de plàstic. Absència de joves o adolescents borratxos pel carrer, cosa que millora les meves expectatives que partien de l’experiència del Vappu a Finlàndia, festa que se celebral’1 de maig i que deriva en una orgia d’alcoholisme de grans dimensions i que regala escenes com la protagonitzada per un xaval pixant des de la darrera filera d’un l’autobús ple i en marxa o gent de certa edat caient rodona sobre la vorera.

En aquest ambient relaxat i festiu, llàstima dels núvols baixos que fa dues setmanes que atrapen Reykjavík sota un tel gris permanent, em trobo amb una amiga sueca que vaig conèixer quan ella treballava de cambrera en un bar de Gràcia. Tot prenent un suc a base d’alvocat i gingebre, el xicot de la meva amiga, nascut a Islàndia, se sotmet a algunes de les meves preguntes per intentar esbrinar quines situacions exactes es van donar durant la crisi islandesa, quina va ser l’afectació real que van patir les famílies del país. Així que li pregunto per les hipoteques de particulars i els desnonaments.

“Des de l’inici de la crisi fins l’any 2011 hi va haver famílies que van perdre la casa perquè no podien pagar el deute. No és com en el cas d’Espanya exactament, perquè la raó que no poguessin pagar no era principalment la manca de feina sinó el fet que el seu deute amb el banc s’havia multiplicat per dos o per tres d’una setmana per l’altra a causa de la fallida del sistema financer. Les famílies que tenien un pressupost ajustat no van poder pagar la hipoteca i van perdre la casa. A Islàndia no se’t condona el deute automàticament. T’has de declarar en fallida, aleshores l’estat es fa càrrec d’allò que has deixat de pagar, però aquest fet et suposa la impossibilitat de tornar a demanar un crèdit al llarg de tota la teva vida. Passats un parell d’anys els bancs van veure que no els interessava fer fora la gent de casa seva perquè acumulaven cases buides i s’havien de fer càrrec de les taxes corresponents. Ara, amb la millora de la situació econòmica, això ja no succeeix i, de fet, els bancs accepten negociar nous crèdits amb les persones que es van declarar en fallida perquè entenen que la situació va ser excepcional i que la responsabilitat no era dels particulars que la van patir en primera persona sinó de tot el sistema bancari”, explica amb un to optimista, convençut que el pitjor ja ha passat.

Segueix aquest i d’altres reportatges a la pàgina de Facebook.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s