Hugleikur Dagsson: “Les persones poden ser intel·ligents; la gent és estúpida”

00_MG_9239 Hugleikur Dagsson

Èric Lluent, Reykjavík · La seva vinyeta més celebrada es titula Anarchy in the UK i s’hi veu una dona preguntant-li a un senyor: “Voldria una mica de te?”. I el senyor contesta: “No”. La figura més internacional de l’humor islandès explica que la gràcia que fan les seves bromes és directament proporcional a la distancia que hi ha entre el país on es publiquen i l’Equador. La seva filosofia per treballar en el món de la comèdia és no posar-se límits. Humor de vegades àcid i crític, d’altres tan sols absurd i estúpid. La religió, els mitjans de comunicació, els poderosos, la vida en parella, l’estupidesa humana, la crueltat del món on vivim. Res no s’escapa de la ploma de Hugleikur Dagsson, un autor que ha trobat a Facebook, a banda de la publicació de llibres, la manera d’exportar la seva forma de veure el món i rebre el feedback d’internautes d’arreu. Una de les seves darreres vinyetes fent referència a les mobilitzacions i la repressió a Turquia ha estat compartida més de 1.500 cops a la xarxa. De moment, no ha publicat en castellà però avisa que li encantaria, malgrat les polèmiques que podria suscitar a països com Espanya o llatinoamericans. 

Suposo que l’afició al dibuix et ve de petit.
Dibuixo des de que tinc memòria, sempre vinyetes amb to bromista. Les feia a l’escola i amb amics però vaig començar a fer el que faig ara quan estava a l’escola d’art, en el meu darrer any. Participava en una exposició d’estudiants i una hora abans de la inauguració vaig començar a dibuixar aquesta mena de vinyetes perquè vaig pensar que necessitava material extra per mostrar. Sense pensar, vaig traçar dos personatges i un li deia a l’altre: “fuck me”. Vaig veure que a la gent li agradava així que quan em vaig graduar vaig fer-ne més i més durant tres anys i el 2005 vaig publicar el meu primer llibre en una editorial islandesa.

Tens un estil molt senzill. Per què?
Jo puc fer il·lustracions complexes tècnicament, però el que m’agrada és explicar una història, fer una broma, és la part que m’agrada més. Crec que l’estil tan bàsic que tinc a l’hora de dibuixar funciona molt bé per a l’humor perquè els dibuixos són molt simples, aleshores la situació esdevé més rellevant. Crec que amb aquest estil la idea arriba més ràpid al cervell i, per tant, la broma fa més gràcia, t’agafa més per sorpresa.

Veus el món tal com el plasmes als teus dibuixos?
Sí, en part així és com jo veig el món. Crec que és una manera d’intentar entendre’l. Algunes de les coses que hi passen són terribles així que suposo que utilitzo l’humor per lidiar amb elles.

vinyeta hugleikur water
Amb quins referents creixes com a humorista?
M’agradava molt una parella de còmics anomenada Tvíhöfði que feien programes de ràdio i de televisió. Els vaig conèixer i, sense que ells fossin gaire conscients, es van convertir en els meus mentors. Un d’ells és l’actual alcalde de Reykjavík, Jón Gnarr. Ells són les meves influències més grans, els vaig veure treballar i feien el que volien, sense límits, si creien que era graciós ho feien encara que semblés una bojeria. Aquesta és també la meva filosofia. També tinc influències internacionals. Per exemple, Mad Magazine. A través d’aquesta revista vaig aprendre a llegir en anglès. Però actualment procuro no mirar gaires coses similars a les meves, per tal de no copiar idees i ser original.

En moltes ocasions utilitzes el recurs de l’humor negre. Es pot considerar aquest com una etiqueta pròpia de l’humor islandès?
La gent diu que l’humor islandès és molt negre. Però no estic d’acord amb aquesta apreciació. Sí que és cert que en les Sagues Islandeses (literatura tradicional islandesa del segle X i principis del segle XI, durant l’arribada de població a l’illa) trobem passatges en els que algú explica que ha matat algú altre i, a continuació, fa una broma. L’humor negre islandès es troba més en la literatura que no pas en el propi humor que fem aquí. En l’humor britànic, del qual sóc un gran fan, sí que crec que és més evident.

A Finlàndia tens seguidors incondicionals.
Sí, allà els meus llibres són molt populars. Un país fred i fosc, amb un índex de suïcidi molt alt. Ells aprecien el meu humor. Me n’he adonat que quan més lluny de l’Equador més triomfa el meu estil i millor es vénen els meus llibres. També venc força a la República Txeca, a Hongria, a la Gran Bretanya. He publicat 20 llibres a Islàndia i en alguns d’ells utilitzo un humor tan local que no podrien ser traduïts. Però actualment procuro allunyar-me d’aquest localisme per proposar temes més internacionals.

vinyeta hugleikur suicide
Parla’m de la societat que retrates, la qual molts cops ridiculitzes en les teves vinyetes.
La societat que mostro no és exclusivament islandesa, la meva referència és la societat occidental, les històries passen en aquest món. És l’únic espai que jo conec i, per exemple, no faig bromes sobre el tercer món, perquè realment no en sé res d’aquests països i les faria amb un prisma occidental.

Toques temes delicats com la religió, el sexe, la violència. Has patit mai represàlies per les teves publicacions?
Mai he tingut problemes seriosos. Quan vaig publicar a Irlanda un diari va escriure un article en el que es demanava la prohibició de les meves vinyetes i en el que se’m titllava de malalt. Principalment, això va fer que incrementessin les vendes del llibre. Així que mai he tingut problemes reals, mai he rebut amenaces de mort ni res per l’estil.

Desenvolupes una intensa activitat a Facebook.
Estic veient, sobretot a través d’aquesta xarxa social, que el món cada cop és més petit i que persones de països no occidentals els hi agrada el que faig. En les últimes setmanes estic tenint molt bona resposta des de Turquia per una vinyeta que faig fer fent al·lusió a les protestes que estan tenint lloc allà.

vinyeta hugleikur Turquia
Parlant de protestes. Què en pensen de l’anomenada Revolució Islandesa?
No vaig ser-hi present a l’inici de la revolució amb les protestes davant del Parlament, estava a Espanya i no em podia creure que m’estava perdent allò. El que penso és que si ens comparem amb altres països no tenim raó per queixar-nos. Encara que perdis tots els teus diners, aquí no et converteixes en un homeless. A d’altres indrets la gent es mor. Tenim raons per estar enfadats però hauríem de sentir-nos afortunats. La nostra policia no assassina manifestants.

Com vas integrar el moviment social a Islàndia en el teu humor?
Vaig fer una sèrie de vinyetes que primer es deien Protestes Islandeses però que més endavant es van titular Protestes a seques. Eres tres vinyetes. La primera es deia Guerra i es veien quatre persones. La segona es deia Medi Ambient i hi havia nou persones. I, finalment, una titulada Pèrdua de diners amb moltíssimes persones. Així que procurava fer broma sobre el fet que quan la gent surt realment a protestar al carrer, almenys a Islàndia, és només pels diners.

vinyeta hugleikur protest iceland
Islàndia és el referent polític d’alguns sectors socials com per exemple el 15M a l’Estat espanyol. Com sou realment els islandesos?
Sempre pensem en nosaltres primer. Per a mi Islàndia és com un peix de peixera: no tenim memòria. Crec que la revolució –i tinc alguns amics que em matarien si m’escoltessin dir això- va ser una revolució inútil. Va ser una cosa bonica, va ser un exemple. Un gran moviment per fer fora els partits del govern que ens van dur a aquella situació i en menys de cinc anys els hem tornat a votar i ens tornen a governar. Ens mereixem tot el que ens pugui passar. La gent és la que ha anat a votar, no és culpa del polítics. Han fet promeses i la gent ha votat pensant que podrà recuperar una part dels diners que ha perdut. I és obvi que els polítics no compliran les seves promeses. Així que la meva conclusió és que les persones poden ser intel·ligents, però la gent és estúpida, com a grup i sempre repeteix el mateixos errors.

Funciona la democràcia a Islàndia?
Aquí la democràcia no funciona perquè votes per promeses que els polítics no compleixen. La política és com una competició esportiva per veure qui té més vots però el que guanya no necessàriament fa el que hauria de fer pels votants. Quan més antic és un partit més corrupte és perquè té espònsors que el financen, així que, per sobre de tot, primer ha de pensar en els seus papis i quan ja ho ha fet tot per ells pot començar a pensar en la gent que els ha votat. La democràcia és una broma en la majoria de països, en tots diria jo. Crec que tot plegat és fruit de la coexistència de la democràcia i el capitalisme. En aquest context la corrupció sempre succeirà, principalment perquè és legal i acceptada.

Què en penses dels mass media, del periodisme que es fa a dia d’avui?
El periodisme ha après que necessita donar a la gent continguts excitants, així que ofereix allò que la gent vol. Aquí a Islàndia, les pàgines web d’alguns diaris situen les notícies a la portada segons la votació dels lectors. Li dones al ‘m’agrada’ i la notícia queda millor posicionada. El que passa és que les notícies més llegides són aquesta mena d’històries d’un hàmster amb botes d’esquí. Les guerres ja no són notícia perquè són la cosa més normal del món, la corrupció és a tot arreu, a ningú li importa. El pitjor és que totes les notícies terribles que hi ha al món han esdevingut un avorriment. “Un genocidi? Oh, és el cinquè cop aquesta setmana que escolto parlar d’això. M’avorreixo!”.

vinyeta hugleikur anarchy UK

vinyeta hugleikur Pope

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s