Brindem amb Ópal

Avui fa tres anys que vaig començar el meu primer viatge a Islàndia. Sí, era el 25 de desembre de 2008 i després del menjar familiar vaig agafar el tren hotel Joan Miró que surt cada nit de l’estació de França de Barcelona amb destinació París. Per aquells temps la meva por irracional a l’avió m’empenyia a buscar alternatives per efectuar el menor nombre d’enlairaments i aterratges possibles. Assegut en un de les butaques del vagó 84 vaig iniciar un bloc de viatge en el que intentava explicar el perquè de la visita a aquesta illa situada enmig de l’Atlàntic, a un pas del cercle polar. El 26 de desembre al matí vaig arribar a la Gare d’Austerlitz, vaig agafar un taxi i vaig baixar a la terminal 1 de l’aeroport Charles de Gaulle. “Ara mateix estic a 11.500 metres d’altitud, a una velocitat de 811 quilòmetres per hora i a -65ºC a l’exterior”, vaig escriure a la llibreta intentant rebaixar la tensió d’un vol que es va fer inacabable. Els que ho passen malament volant coneixen bé la sensació que es té quan finalment l’aparell apaga els motors: aquella suor freda, aquell cansament i aqueslla il.lusió per reprendre la teva vida i començar el viatge.
Abans de pujar a l’autobús vaig passar pel Duty Free per comprar un cartró de Camel Light per a la Linda i una ampolla de vi. Des de la finestreta del vehicle vaig intuir enmig de la foscor una molsa estranya, disposada a terra a embalums, cobrint les restes de lava petrificada. Anava a escriure això i moltes altres coses en el meu bloc però, a la fi, no vaig escriure ni una sola línia més mentre va durar el viatge. Gairebé ni vaig tenir temps de treure bones fotos. El que va passar aquells dies es va quedar en el meu record com un somni amb baixa intensitat de llum i banda sonora de Sigur Rós.
Sempre és divertit recordar la primera vegada que vas estar en una ciutat. Quan els carrers no estaven ni a dalt ni a baix, quan el mar o la muntanya podien estar en qualsevol direcció. Quan els bars queien del cel i encara no formaven part la ruta nocturna habitual. Avui és Nadal i per això proposo un brindis d’Ópal.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s