Us en recordeu del volcà Eyjafyalla? Avui n’he trobat un trosset a casa

Remenant pels calaixos de l’escriptori avui he trobat una pedra força curiosa i d’un color roig encès molt adequat tenint en compte el seu origen. Us en recordeu del volcà Eyjafyalla? Aquell que durant uns dies del més de març de 2010 va paralitzar el trànsit aeri europeu i va deixar a terra més de 20.000 vols programats. Doncs bé, la pedra és d’un dels dos cràters que van protagonitzar l’erupció de fa dos anys. Del més petitó, proper al refugi de Fimmvörðuháls, una caseta de fusta situada al bell mig de dues glaceres a uns mil metres d’alçada.

Vaig arribar a aquest paratge per primer cop a mitjans d’agost d’aquest passat estiu. Treballava de guia del trekking de Laugavegur i els clients que duia van voler fer l’etapa extra que ens duria fins al cràter del volcà i després fins al salt d’aigua d’Skógar. Es tractava d’una etapa dura: dos mil metres de desnivell acumulat, bossa ben carregada a l’esquena, trenta quilòmetres per endavant, uns sobres de sopa per dinar i més de deu hores de ruta, si tot anava bé. Enmig d’una bellesa natural extrema el fet d’haver d’anar avançant enlloc de quedar-te bocabadat fa que sovint passis més temps amb la mirada fixada al camí que no pas parant atenció a allò que t’envolta. Després d’una costa de dos-cents metres infernals i de superar el llindar dels mil metres, recordo que el camí es va fer ja més suportable i això ens va permetre respirar una estona. De sobte, vam descobrir una vall inhòspita. Allà ens vam aturar una bona estona. Davant nostre teníem una llengua de lava solidificada de recent formació que encara fumejava. Eren les conseqüències de l’erupció i el terra encara estava calent però ja s’hi podia caminar per sobre. Al fons, una petita muntanyeta de no més de cent metres. Era el cràter del volcà que havia aturat els vols de mitja Europa (és el que s’aprecia a la fotografia que encapçala aquest paràgraf). No ho acostumo a fer, més que res perquè suposa afegir més pes a la motxilla, però aquell dia no vaig poder evitar agafar un pedrot que m’ajudés a rememorar aquell silenci i aquella olor excepcional. Avui l’he retrobat i la vall callada i l’olor a sofre han tornat.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s