Mentides de president: la impunitat de les falses promeses


Democràcia per a principiants crèduls: durant la campanya electoral els ciutadans escolten les propostes dels partits polítics i els seus candidats, el vot és l’expressió de la voluntat del poble, els escollits democràticament desenvolupen els seus programes electorals i compleixen les seves promeses. Traducció pràctica: durant la campanya electoral els dos principals partits (PP i PSOE) utilitzen els diners dels contribuents i el seu control i influència en els mitjans de comunicació per bipolaritzada la campanya. El vot no és més que l’expressió de la voluntat popular condicionada i manipulada a través de campanyes de màrqueting milionàries. Finalment, els escollits gaudeixen d’impunitat absoluta per prometre el que vulguin sense necessitat de complir-ho.

Avui m’agradaria parlar precisament d’aquest últim punt, la impunitat de les falses promeses. I recuperaré el discurs d’investidura pronunciat per José Luís Rodríguez Zapatero el 8 de març de 2008 des de la tribuna del Congrés dels Diputats. Aquell dia, el candidat socialista es va dirigir als diputats per aconseguir els suports necessaris i ser investit president per segona vegada consecutiva. Zapatero va fer tres promeses econòmiques molt concretes per a la legislatura que ara acaba: pujar el salari mínim a 800 euros; pujar les pensions mínimes de jubilació amb cònjuge a càrrec a 850 euros; pujar les pensions de viduïtat de persones amb més de 65 anys a 700 euros.

Revisem les xifres d’aquests tres indicadors ara, el 2011:

  • Salari mínim interprofessional: 641,40 euros / mes (158,6 euros menys del promès)
  • Pensions mínimes de jubilació amb cònjuge a càrrec: 601,40 / mes (258,6 euros menys del promès)
  • Pensions de viduïtat per a majors de 65 anys: 601,40 / mes (98,6 euros menys del promès)

Si en un sistema democràtic la paraula del president no és vinculant, quines garanties tenim a l’hora de votar els nostres representants? Si el fet de no complir les promeses no té conseqüències per al govern que decideix sobre el nostre futur, quin valor té la seva paraula? Si la mentida és una estratègia de comunicació per a omplir-se la boca de bones intencions i quedar bé davant de l’opinió pública, de què serveix anar a votar?

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s