Islàndia, una primera aproximació

Fa tres anys que vaig trepitjar Islàndia per primer cop. Era el desembre de 2008 i ho vaig fer de la mà de les meves amigues Linda i Hildur, que havia conegut a Gràcia, Barcelona. Abans d’aquest viatge i de conèixer-les, poc sabia d’aquesta illa propera al cercle polar. De fet, em vaig plantar a l’estació central d’autobusos de Reykjavík sense saber exactament a quina mena de país havia arribat ni què m’esperava. Es pot dir que ha estat l’experiència viatgera més sorprenent de la meva vida. D’una banda, el paisatge. Amb formes, colors, textures, temperatures que mai havia vist i que poc em podia imaginar que existissin. De l’altra, el factor més important, l’humà. Els islandesos viuen allà, a dalt de tot del globus terraqui, allà on ningú hi està de pas. Allà. I això fa que ells i elles siguin molt d’allà. Més enllà de l’orgull de pertànyer a Islàndia hi trobem un activisme cultural i social sempre en moviment: són molts els que tenen un grup de música, fan una exposició, treuen un llibre, pensen en un projecte innovador Made in Iceland, organitzen una desfilada. Són poc més de 300.000 habitants a tota l’illa; una terra en formació i una societat també en formació en la que les propostes individuals i col·lectives donen els seus fruits de forma natural i sovint es veuen transformades en realitats palpables.

Islàndia va patir l’any 2008 una de les crisis financeres més greus de la història moderna fruit de l’especulació econòmica que van practicar les entitats bancàries privades nacionals amb capital estranger. Tres anys més tard, Islàndia ha esdevingut un dels referents, juntament amb Egipte, de les mobilitzacions del 15-M a l’estat espanyol. Aquest documental del programa ‘30 minuts’ de TV3 explica algunes de les claus per entendre com es va generar la crisi i quina ha estat la resposta ciutadana i els passos que ha fet el país –i la seva gent- per afrontar una situació que s’ha repetit i que es repetirà en d’altres països europeus que, a diferència d’Islàndia, no podran reaccionar de forma tan independent, democràtica i alternativa als mercats.

Els islandesos van rebutjar dues vegades per referèndum que les famílies haguessin de pagar el deute provocat per les entitats bancàries, la fiscalia està investigant els responsables dels bancs per tal d’empresonar-los i un grup de ciutadans està redactant una nova constitució. La d’Islàndia no serà la democràcia perfecta però s’hi apropa amb gestos tan simbòlics com aquests i, de pas, posa en evidència les perverses i impenetrables estructures pseudodemocràtiques dels països del sud d’Europa.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s