Els programes electorals de PSOE i PP i el 15-M: de la falsa complicitat a l’atac directe

Els programes electorals dels dos principals partits polítics de l’estat per a les eleccions generals del 20-N són una nova i clara mostra de la poca influència que han tingut les mobilitzacions del 15-M i les seves reivindicacions més bàsiques en els representants polítics espanyols. Un moviment que ha inspirat contestació ciutadana arreu del món i que, a priori, comptava amb el suport de la majoria dels ciutadans de l’estat i, inicialment, de la classe política i dels mitjans de comunicació. Semblava i ens sembla raonable que en un país amb 5 milions d’aturats hi hagi cert malestar al carrer però, de nou, és impossible que a la pràctica aquest malestar pugui arribar a influir en la presa de decisions. I ja no tan sols en la presa de decisions, tampoc ha arribat a influir en els programes electorals, cosa sorprenent tenint en compte que el partit de l’esquerra -que fa mesos que ha perdut les eleccions- el podria haver utilitzat de forma electoralista. Doncs ni això. Ni PP ni PSOE -que segons l’últim estudi pre-electoral del CIS sumaran gairebé el 90 per cent de representants al Congrés dels Diputats- han assumit la responsabilitat de donar resposta al moviment popular que durant la primavera va omplir les capitals del país per reclamar millores radicals en el sistema democràtic espanyol.

La manca de representativitat d’aquest moviment en els programes electorals de PP i PSOE només es pot interpretar d’una manera: no interessa gens a aquestes formacions canviar el sistema en profunditat, senzillament perquè això acabaria amb l’estructura que els sustenta i, per tant, facilitaria la seva debilitació i desaparició a mig termini. Hi ha, però, diferències formals entre un i altre programa, ja que en el cas del PSOE en algun apartat s’arriba a plantejar de forma desdibuixada alguna de les propostes del moviment. En el del PP, en canvi, es critiquen obertament a aquells que “desqualifiquen globalment la política i als polítics”. Tant en el document oficial del PP com en el del PSOE apareix el concepte de millora de la democràcia. En el cas dels populars un dels sis apartats del seu programa es titula “una democràcia exemplar” mentre que els socialistes reserven el seu últim apartat sota el nom “democràcia”.

Els populars parlen de “regeneració política i institucional”, un missatge que podria coincidir amb el de les protestes del 15-M si no fos perquè el PP responsabilitza directament el govern del PSOE de la desconfiança i descrèdit generats per les institucions democràtiques. La seva aposta regenerativa és, per tant, el relleu de poder en aquests organismes, cosa que no inclou cap canvi estructural, més aviat tot el contrari. A més, el programa afegeix que “els discursos que desqualifiquen globalment la política i als polítics sense oferir alternativa amaguen un perill greu. Es tracta d’enfortir les institucions democràtiques, no de negar la seva legitimitat”. Així, ataca i desautoritza les mobilitzacions que principalment qüestionaven la representativitat i legitimitat de les institucions de l’estat. El PP centra el concepte de “democràcia exemplar” en la millora de la justícia, la recuperació del prestigi del Tribunal Constitucional, la seguretat dels ciutadans i la derrota del terrorisme.

El fals gest de complicitat del PSOE es tradueix en una sèrie de reflexions sobre la democràcia que deriven en propostes que no tenen res a veure amb les exigències del 15-M encara que l’estratègia de campanya de Rubalcaba les hagi venut com un acostament als indignats. Es parla de que la democràcia ha de tenir legitimitat tant en l’origen com en l’exercici per concloure que “la nostra democràcia ha funcionat bé”. Reconeix que hi ha “una demanda d’una major representativitat en el nostre sistema electoral, de més transparència i rigor i d’un Govern més obert”. Les propostes en aquest sentit són: facilitar més informació, la participació ciutadana a través d’internet, la participació ciutadana en els processos legislatius més importants i la proposta de llistes electorals desbloquejades. Les dues primeres sonen a estratègia comunicativa i de màrqueting per generar una imatge de transparència i obertura, com ho fan ja moltes empreses. La promesa de participació ciutadana en els processos legislatius més importants queda en dubte si analitzem com va fer el govern socialista la reforma de la Constitució Espanyola aquest passat mes de setembre -ràpidament fruit de les pressions internacionals, amb els vots de PP i PSOE i sense cap tipus de procés de consulta ciutadana-. Finalment, el PSOE afirma que proposarà -no que impulsarà o que aprovarà- “la possibilitat d’aplicar llistes electorals desbloquejades amb possibilitat de vot preferencial” en el marc d’una reforma de la Llei Electoral. Aquesta reforma necessitaria del consens de les formacions polítiques del Congrés ja que per fer-la s’hauria de reformar de nou el text de la Constitució. Però encara que la llei es reformés, el que determina que es tracta d’un fals gest de complicitat és que els indignats havien advocat en tot moment per llistes electorals obertes, no desbloquejades, que es diferencien les unes de les altres perquè en les primeres un pot elegir representants de diferents partits polítics i en la segona només es pot escollir l’ordre dels representants d’una mateixa formació.

Una mala notícia, si els partits polítics que tenen a les mans el 90 per cent de representativitat de l’estat -amb el poder, control de gestió i subvencions que això comporta- ni abans de governar es mostren oberts a integrar en les seves propostes electorals el clam popular que demanava una millora de la salut democràtica de l’estat espanyol. Els indignats segueixen trobant un mur infranquejable que els exclou de qualsevol participació política real i que els condemna a la marginalitat i a buscar altres vies de pressió social que, sens dubte, veurem néixer en els propers mesos.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s